I es que tot inici, té un final...

Bé, hi ha sembla mentida però un anys més, ha arribat el punt de finalitzar noves assignatures, una de les quals és "Tecnologia Educativa".

Durant la última setmana vam realitzar la "famosa" Fira de la qual ens van començar a parlar ja el primer de classe. La qual cosa però, no m'imaginava que fos tan divertit i tan "guai" com va ser la que vam muntar.

El meu grup "Pikachas" ens va tocar fer-ho el primer dia i, la veritat es que forçes nervis i patiments corrien per les nostres venes. Preguntes com ara "I si no ens surt bé?; I si ens falla alguna cosa, tipus ordinador, programa i no ho podem fer com nosaltres volem? etc...tot eren d'aquest tipus.

Per sort, però l'exposició del nostre projecte va funcionar i ens va anar de conya. Bé es que la veritat vam surtir força contentes de la nostra parada.

D'entre altres coses també, vam poder anar a veure les altres paradetes dels nostre companys i la veritat es que eren sorprenents també i, es nota que s'ho havien treballat amb ganes i il·lusó.

En conclusió, van ser dos dies de Fira divertits i interessants per a conèixer tot el que han anat treballant els nostres companys.

" A mis nietos los regaño por el messenger"

Com cada dia mestres vaig al metro, opto per llegir algún dels diaris gratuïts que regalen, el fet es què Dimarts passat, el dia 12/5/09, em va sorprendre força una de les notícies publicades al Diar 20 minutos, com a titular en la portada en sobresurtia, una foto d'una dona gran juntament amb un ordinador i, el missatge que transmetia era "A mis nietos los regaño por el messenger".

Vaig decidir per anar a la pàgina on es trobava la notícia i me la vaig llegir, la dona té 79 anys i, un cop es va jubilar es va apuntar a un curs per aprendre informàtica, i, ara és ella qui ensenya als altres, a les persones grans i també a discapacitats, la qual cosa, significa que per molt que passin els anys mai es tard per aprendre coses noves i, aquest n'és un exemple ben clar.

Una altra cosa que ens diu es que "Lo del chat no me gusta mucho, pero me sirve para contactar con mis familiares. A veces regaño a mis nietos por el Messenger si les pillo chateando hasta tarde y les mando de vuelta a la cama", dice esta ciberabuela (que es como la han empezado a llamar). Això, destaca també que per ella aquesta tecnologia es força important i alhora divertida.

Els videojocs també poden educar?

El passat dijous dia 16 d'abril del 2009, vam tenir en Xavi Giró com a conferenciant que tractava del tema dels "VIDEOJOCS".

Com a punt de reflexió, arran de l'últim vídeo que vam veure sobre com es podien aplicar alguns dels videojocs en l'entorn educatiu, em va sobtar força la idea que transmetia el visionat del vídeo, ja que, hi surtien molts professors i pares que donaven com a punt de vista la idea de treballar amb els videojocs per a la transmissió de coneixements.

Si es real que n'hi ha la majoria de gent que creuen que els videojocs et poden arribar a crear certa addicció i, per tant, això significa que es puguin donar certes dificultats en les relacions socials i personals, però en tot cas també s'ha de donar la possibilitat de poder donar el punt de vista bo dels videojocs. Ja que, n'hi han del tipus divertit i motivador que ajuden força alhora d'explicar un concepte.

Per tant, personalment, crec que el que importa es que es trii un bon joc i, es treballi amb ell veient tant les parts positives com negatives que hi repercuteixen. I per tant, també es important que els educadors tinguin cert coneixement d'aquest tipus d'afició, ja que, poden ajudar força als alumnes alhora de motivar-los a fer la feina, estudiar, etc.

"Es veritat allò que veiém?"

Fent referència a la conferència del dijous 26 de Març sobre la "Cultura visual i l'educació: Es veritat allò que veièm?" a càrrec de Fernando Hernández, opino que va ser una molt bona conferència i, que personalment em va aportar coses noves sobre el tema de la imatge i les seves interpretacions.

Una de les idees que ens va aportar Fernando es que tot allò que veiem no està fora de nosaltres sinó que està dintre, ben bé al nostre interior. A més a més, es a partir de la tecnologia com podem respondre de manera crítica a totes aquelles imatges que intenten reforçar-nos, és a dir, el coneixement crític forma part també en la imatge ja que ens serveix per criticar fets o maneres del nostre present.

Per altra banda, però es important també saber que les imatges actuen com a un mirall, idea que ens dóna a pensar que en una foto es on hi surt allò que realment vols ser i, que per tant, et pot arribar a fer sentir certament identificada.

Com a conclusió final de la conferència he extret principalment aquestes idees que més em van "impactar" alhora d'entendre el missatge que ens volia transmetre. Ara bé, responent a la pregunta que he posat com a títol, la resposta es que no, no es veritat tot allò que veiem, ja que, moltes vegades ens volen vendre amb una imatge el producte.

Per això, he posat com a exemple la foto situada a l'inici del text, sobre el consumisme que ens donen al dia a dia, malgrat la crisi que patim, aquesta foto es una de les imatges que ens comunica de manera directa el missatge clar, que es el consumisme vers la moda de manera que ja interposen també a l'anunci l'estació de l'any en que vivim, venent d'aquesta manera els productes segons el temps en que estiguem.

"LA GASOLINERA EN UN ENCHUFE"

En una de les pàgines de la Vanguardia del dimarts 24 de Març de 2009, m'ha sobtat el títol de "La gasolinera en un enchufe", a partir d'aquí un cop he llegit la noticia, he pensat en realitzar-ne la reflexió, sobre aquest tipus d'innovació tecnològica que ha aparegut concretament a California, dintre de l'empresa més famosa del país anomenada, "Silicon Valley".

La noticia comença dient que "es una extraña sensación girar la llave de contacto, pisar el acelerador y salir disparado a la velocidad de un Ferrari", d'aquesta manera ens descriu quina es la sensació que et provoca al conduir aquest tipus de cotxe elèctric.

Ara bé, el secret en aquesta innovació tecnològica està en la batería, la qual pesa uns 450 quilos, extreta de la batería dels "iones de litio" que s'utilitzen en els ordinadors portàtils. D'aquesta manera, cal carregar-la enxufant un cable a la red normal elèctrica durant unes 3 hores i mitja.

Per tant, en aquí es pot observar com cada dia que passa la tecnologia va creixent cada vegada més i, d'aquí uns anys es quan es podrà observar com ha anat evolucionant i s'ha anat aplicant a cada un dels països, de manera que es podrà comprovar si funciona adequadament o no.

L'ordinador substituirà el mestre?

Pel que fa a aquesta pregunta, personalment la resposta que hi atribueixo es que no.

Les raons pel qual crec que no hi ha forma de que l'ordinador al llarg del temps substituexi als professors es principalment, per què en una aula sempre hi ha d'haver algu que faci funcionar a l'ordinador, és a dir, el mestre pot fer ús de l'ordinador en tot moment per transmetre l'ensenyament-aprenentatge als alumnes i, per tant, la funció en aquest cas d'aquesta tecnologia es útil com a recurs per al professor.

D'una altra perspectiva però es pot arribar a entendre que cada vegada hi han més cursos a distància i, per tant, són cursos que es realitzen a travès d'internet, la qual cosa, significa que no cal que es presencii a classe però de la mateixa manera sempre hi ha d'haver algu darrera de l'ordinador per proporcionar tota la informació necessària del curs. Aleshores d'una forma o altra no es l'ordinador el que fa de professor sinó que ell es qui transmet tot allò que algu li ha de proporcionar, no es una cosa que pugui fer per si sol.

Què me'n dieu d'això?

Reflexió sobre Què és la tecnologia?

Bé aquesta es la primera vegada que escric en aquí...i per tant, no estic gaire segura de com em sortirà això finalment xD

En fin ara que ja portem una setmana sencera fent l'assignatura m'he n'he adonat de que he après forçes coses noves que no s'havia, ja que, la tecnologia mai se m'ha donat massa bé i, en tinc sols els coneixements bàsics.

Aquests primers dies de classe m'ha servit per reflexionar sobre el que es la tecnologia, i la veritat, es que desconeixia forçes coses que són denominades també com a tecnològiques,ja que, alhora de definir-la tendim sempre a buscar la definció al diccionari i ja està, ens conformem amb el que ens diuen les pàgines escrites, per això també trobo interessant que de vegades ens parem a reflexionar i poguem d'aquesta manera extreure les nostres pròpies paraules per definir-la. I es que avui en dia tot es tecnologia i sense ella crec que ens seria força dificil poder sobreviure, tot i que, abans anteriorment els neandertals ho haguèssin aconseguit però si ens parem a pensar ells ja n'utilitzaven de tecnologia com ara el fregall de dues pedres per fer foc, la construcció d'eines amb pals de fusta i ullals d'animals que servien per a tallar el menjar, caçar, etc.

En realitat, estem envoltats de tecnologies que durant al dia a dia van evolucionant i es van transformant.